dimecres, 28 de març de 2012

SI VAM SOMIAR...

Si el meu somriure t’escalfa el cor,
el meu record el pots somiar
com un miratge verge i desconegut
d’una sirena silent,
que mai va arribar a cantar
els versos que el mar va dur
robats de la veu del vent.
Belles paraules d’amor
que, com cantaba Serrat,
vam aprendre els dos plegats
d’havaneres i cançons
en un joc d’enamorats.

En un sospir de cors trencats
ens escriviem aquells mots
plens de tendresa i de mel,
versos que ens van acollir
aixoplugant els nostres dolors
d’altres ulls que ens van ferir.
Versos de desig i amor.
Versos plens d’engoixa i fel.

No se el que va ser per a tu
ni se el que va ser per a mi
només se que els nostres cors
s’escriuen  encara així,
amb la nostalgia de no poder
escriure’ls a qui estimem,
deixant-los al cor del mar
com un tresor nu i secret.


Som com el bell bagul
on els records d’un trist passat
no senten el pas del temps,
som com una dolça mà
que ofereix el seu suport
al pas  insegur d’un cec.

Som la flaire i els colors
d’un capvespre vora el mar
que un dia ens va enamorar,
si tan sols va ser un miratge
d’amor verge i desconegut
sense flaire de veritat,
sense rostre, sense imatge,
o un gran amor amagat
que mai es va descubrir
què té més, si ens vam somiar...
no és millor deixar-ho així,
respirant el cant silent
i tendre d’una sirena,
d’un mariner, un cor trencat
un vespre o una havanera?


El meu comentari fet a :
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2012/03/crema-cada-mot.html



SI SOÑAMOS...



Si mi sonrisa te reconforta el corazón,
mi recuerdo lo puedes soñar
como un espejismo virgen y desconocido
de una sirena silente,
que nunca llegó a cantar
los versos que el mar llevó
robados de la voz del viento.
Bellas palabras de amor
que, como cantaba Serrat,
aprendimos los dos juntos
de habaneras y canciones
en un juego de enamorados.

En un suspiro de corazones rotos
Nos escribíamos aquellas palabras
llenas de ternura y de miel,
versos que nos acogieron
guareciendo nuestros dolores
de otros ojos que nos hirieron.
Versos de deseo y amor.
Versos llenos de angustia y hiel.

No se lo que fue para ti
ni lo que fue para mí
sólo se que nuestros corazones
escriben aún así,
con la nostalgia de no poder
escribirlos a quien amamos,
dejándolos en el corazón del mar
como un tesoro desnudo y secreto.
Somos como el bello baúl
donde los recuerdos de un triste pasado
no sienten el paso del tiempo,
somos como una dulce mano
que ofrece su apoyo
al paso inseguro de un ciego.

Somos el aroma y los colores
de un atardecer junto al mar
que un día nos enamoró,
si tan sólo fue un espejismo
de amor virgen y desconocido
sin aroma de verdad,
sin rostro y  sin imagen,
o un gran amor escondido
que nunca se descubrió
que más da, si nos soñamos ...
no es mejor dejarlo así,
respirando el canto silente
y tierno de una sirena,
de un marinero, un corazón roto
una tarde o una habanera?
Mi comentario publicado en :
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2012/03/crema-cada-mot.html

.






divendres, 23 de març de 2012

QUE NO VEUS QUE JA NO ÉS TEU?






Son moments per recordar i reviure,
què ha estat de nosaltres des d’aleshores?
on dormen aquells petons indiscrets?
on s’han endut les ones del mar
els nostres noms dibuixats a la sorra
entre rialles  verges i innocents
quan el cel ens esperava inquiet,
quan les flors ja no miraven al sol
per què els nostres ulls transmetien
uns rajos més vius i potents?
quina pell m’ha robat el desig de les teves mans?
quins ulls s’han endut el teu esguard?
qui s’amaga dins el teu llit
sentint l’escalfor del teu cos a l’hivern?

si el meu cor jove i enyoratet sent avui tan meu com ahir,
si el que he viscut després només m’ha fet patir,
si els ulls que ara miro em giren la cara al veure’m passar,
si ja he perdut fins i tot el plaer de somiar
si moro plorant dia si i dia també...

...com em vaig poder equivocar?

Ara crido el teu nom mirant l’horitzó
i sento l’estrip al meu cor d’una veu
que crida cruel amb el vent gèlit del nord:
que no veus que ja no és teu?
...massa tard per tornar a començar
altres mans han vingut a robar
i tant tu com jo restem perduts
en d'altres mans, en d'altres ulls...
potser tu has tingut sort i tens al costat
un ànima tendra i dolça que et vol,
jo moro amb el cor tan trencat
que mai més podrà tornar a estimar...
com una gavina que no aixeca el vol


...com em vaig poder equivocar?




El meu comentari fet a :
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2012/03/amb-la-mirada-freda.html 


.







dijous, 22 de març de 2012

MOMENTOS PARA CALLAR...

Hay momentos para hablar y otros para callar.Momentos para mirar la nieve que ha caído esta noche, fría y límpia, cubriendo el paisaje y bosquejando la cara más triste de tu dolor que sigue ahí, aunque desdibujado por la sonrisa virgen de un nuevo amanecer que resplandece cada vez más como la primavera a punto de florecer.

Hay momentos en que las palabras no merecen la pena, son una inversión inútil y absurda, y el silencio adquiere el protagonismo. Hay momentos en que sólo la soledad te satisface. Y te llena.  

Hay inviernos que merecerían ser borrados del año y flores que nacen entre las hojas secas del otoño anterior. Ojos que nunca deberían haber sido mirados. No todos los versos son verdaderos.

No todos las manos poéticas saben escribir versos diariamente. Algunas tiemblan. Sus versos no conocen la falsedad pero se ocultan entre los titilantes  dedos de una muerte anunciada.

Hay demasiadas verdades no escritas. Verdades marrones, verdades grises. Nunca alcanzarán la gloria. Morarán perdidas en la oscura mudez de un invierno que murió entre los interrogantes del silencio.

Hay momentos para callar...

.

dimecres, 21 de març de 2012

SILENCI ERM




I aquest ahir que quedarà escrit en poemes
sobre els pètals secs, entre aromes aturats,
com en els nostres cors que un dia s’estimaren
humits i lliures  bategant esvalotats...
aquest ahir, me l’enduré amb els meus records,
jugant amb els meus cabells cada cop més blancs,
acaronant l’aridesa dels meus racons,
revivint jocs entremaliats entre els llençols,
cercant assedegada la llum dels teus ulls,
bevent-me el desig de sentir les teves mans
perdre’s en els camins menys planers del meu cos...
perquè m’has deixat tan amerada de tu
que si no puc tenir almenys el teu record
moriré com un pètal sec que el vent s’enduu
al silenci erm, on la solitud m’ha clos.



. El meu comentari fet a :
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2012/03/ressec-el-cos-fet-paisatge.html 



.



dimarts, 20 de març de 2012

QUÈ MES PUC FER?

Està be, si ho vols així,
què més puc dir jo o puc fer?
si he de mirar uns ulls sense llum
o besar uns llavis sense alè
o viure un sentiment somiant
o el tacte mut d’una pell,
cobrir amb uns llençols de nit
la matinada serena
si he de somriure una pena
o beure sorra en un desert,
si vols mirar rere el teló
la meva dansa de lletres,
si vols plorar llàgrimes seques
perquè vas néixer abans que jo,
si a les teves nits no dormides
em negues amb veu d’oblit,
si no batega el teu pit
somiant amb els meus petons,
si les teves raons són
que el teu temps ja t’ha passat,
diga’m si no és veritat
que abans d’hora, restes mort?

Tancat empresonat
entre barrots de silenci,
culpable de ser tan gran.
Nega als teus ulls mirar
i diga’m si han perdut el dret
perquè ja tenen massa anys,
i què me’n dius de les mans?
que quan s’arruga la pell
només poden tremolar?
que ja no tens res a dir?
que ara ja no ets important?
que ja no té cap valor
la gent quan és massa gran?


Tan sols vull conèixer els dits
que toquen tan be els acords
dels sentiments que han escrit,
tan sols vull escoltar el so
d’aquesta música en vers
que canten uns llavis muts,
vull aprendre d’un cor negat,
que batega el pas del temps
mentre va quedant-se eixut,
com pintar bells mots al cel,
com fer tan maco l’amor...
però no se què puc fer més
per un cor viu... però abatut.


El meu comentari fet a :
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2012/03/em-saps-com-si-el-meu-cor-fos.html



QUÉ PUEDO HACER?


Está bien, si lo quieres así,
¿qué mas puedo decir o hacer?
si he mirar unos ojos sin luz
o besar unos labios sin aliento
o vivir un sentimiento soñando
o el tacto mudo de una piel,
cubrir con sábanas de noche
la mañana serena,
si he de sonreír una pena
o beber arena en un desierto,
si quieres mirar tras el telón
mi danza de letras,
si quieres llorar lágrimas secas
porque naciste antes que yo,
si en tus noches no dormidas
me niegas con voz de olvido,
si no late tu pecho
soñando con mis besos,
si tus razones son
que el tiempo ya te ha pasado,
dime si no es verdad
que has muerto antes de tu hora?


Enciérrate recluido
entre barrotes de silencio,
culpable de ser mayor.
Niega a tus ojos mirar
y dime si ya han perdido el derecho
porque tienen demasiados años,
y ¿qué me dices de las manos?
¿que cuando se arruga la piel
ya sólo pueden temblar?
¿que ya no tienes nada que decir?
¿que ya no eres importante?
que pierde todo su valor
la gente al hacerse mayor?


Sólo quiero conocer los dedos
que tocan tan bien los acordes
de los sentimientos que han escrito,
sólo quiero escuchar el sonido
de esta música en verso
que cantan unos labios mudos,
quiero aprender de un corazón negado,
que late el paso del tiempo
mientras se va deshidratando,
cómo pintar versos en el cielo,
cómo hacer tan bello el amor...
pero no sé qué más puedo hacer yo.
por un corazón vivo...pero abatido.


Mi comentario hecho en:
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2012/03/em-saps-com-si-el-meu-cor-fos.html


.

FILL DAURAT

Et cosiré les ferides
amb petons de seda, blancs;
punt per punt la teva pell,
i bes a bes el seu color
tornarà a ser igual que abans;
faran els meus dolços llavis
de cotó fluix sucat d’amor
i les meves mans madures,
que no enyoris la fermesa
dels vells batecs del teu cor.

Et cosiré a l‘ànima, mil llunes...

Esborraré la paraula
que es comença a dibuixar
amb foc roent en el teu pit
i mai més no tindràs por
que pugui néixer l’oblit.
Els meus dits s’esmunyiran
tendres sota el llençol
enlairant el teu desig
i els teus ulls em somriuran
vessant gojos i delit.

Et cosiré a l’ànima, el sol...

Enganxaré les nostres mans
amb el fil suau de la tendresa
i tot passejant plegats
pels nostres somnis desitjats
encetarem la nostra nuesa.
Amb l’agulla en bell daurat
de l’or robat dels estels
cada nit que t’he plorat,
cada cop que t’he anyorat
cridant llàgrimes i anhels...

et cosiré a l’ànima, el cel.



El meu comentari fet a :
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2012/03/em-deixes-com-un-nin.html






HILO DORADO

Te coseré las heridas
con besos de seda, blancos;
punto a punto tu piel
y beso a beso su color
volverá a ser la de antes;
harán mis dulces labios
de algodón untado en amor
y mis manos maduras
que no añores la firmeza
de los viejos latidos de tu corazón.

Le coseré a tu alma mil lunas...

Borraré la palabra
que se comienza a esbozar
a fuego vivo en tu pecho
y nunca más temerás
que pueda nacer el olvido.
Mis dedos se deslizarán
tiernos bajo las sábanas
izando tu deseo
y tus ojos me sonreirán
derramando gozos y deleite.

Le coseré a tu alma, el sol...

Uniré nuestras manos
con hilo suave de ternura
y paseando juntos
por nuestros sueños deseados
degustaremos nuestra desnudez.
Con aguja en bello dorado
del oro robado a las estrellas
cada noche que he llorado,
cada vez que te he añorado
gritando lágrimas y anhelos...

Le coseré a tu alma, el cielo.


Mi comentario hecho en:
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2012/03/em-deixes-com-un-nin.html


.
.

dilluns, 5 de març de 2012

UN RECUERDO PARA PILI

Para mi amiga Pili, que se fue demasiado pronto de mi vida...



he vuelto a encontrar esta canción casualmente y la he recordado, a ella le encantaba porque llevaba su nombre, de eso hace ya muchos años pero al oírla...

Te quiero Pili.

.