Tan aviat…
vint-i-vuit anys…
un adéu en un instant,
quatre paraules, tan sols,
i l’auricular penjant…
sense comiat…
ni una abraçada… ni un bes…
fa tant de temps!
I no ho puc oblidar…
El dolor em va colpir el pit,
el cor…se’m va aturar,
se la va endur sense permís…
Qui és ella per a segar
la vida de qui he estimat
condemnant-la a l’oblit?
Tot i amb això, encara ets amb mi,
en un racó dels meus records,
quan entro allí,
de tant en tant,
torno a estar amb tu,
i et veig rient…
i em veus plorant…
Fa tant de temps…
però no fat tant
per a oblidar…
4 comentaris:
Dicen que las alegrías, cuando se comparten, se agrandan.
Y que en cambio, con las penas pasa al revés. Se hacen pequeñas.
Tal vez lo que sucede, es que al compartir, lo que se dilata es el corazón.
Y un corazón dilatado esta mejor capacitado para gozar de las alegrías y mejor defendido para que las penas no nos lastimen por dentro.
Tu palabras me han emocionado. Lo que una vez disfrutamos, nunca lo perdemos. Ella siempre estará ahí.
Y yo también.....No lo olvides nunca.
Silenci,tan sols silenci
ara sols toca callar
ans els records s'esmunyeixin
en la remor del passat.
M'has fet emocionar. És el primer cop que entro en aquest blog, puc comprendre com et sents perquè també hi he passat. Aquesta estrofa és la única que recordo d'una poesia que vaig escriure a algú que se'n va anar fa vora quinze anys. Jo no ho hagués expressat millor.
(CERILLA)
Hada: Ja sé que puc comptar amb tu,per això n'abuso tant, jeje.
Cerilla:M'ha encantat la teva estrofa...llàstima que no la recordis al complet, és molt bonica.Les experiències, bones o dolentes, s'entenen millor quan també les hem passat,per això sabràs que el temps que hagi passat no importa, quan les recordes,tornen a reviure com si fóssin al present...
Benvinguda al meu "raconet" !!
Moltes gràcies!! La veritat és que és un bon raconet, vull dir que el trobo molt bonic.
Bones Festes!!
(Cerilla)
Publica un comentari a l'entrada