Hi ha crits que no es senten,
que resten perduts en territori del silenci,
que van perdre la veu cercant una sortida
fins que s'hi van acostumar.
Hi ha silencis que parlen
de paraules presoneres en un cruel parany
de pors que no permeten alçar la veu.
Paraules...qui sap on van!
Hi ha cors que la vida ha vestit de gemecs
i silencis que marquen el ritme dels seus bategs.
GRITOS
Hay gritos que no se oyen,
que siguen perdidos en territorio del silencio,
que perdieron la voz buscando una salida
hasta que se acostumbraron.
Hay silencios que hablan
de palabras presas en una trampa cruel
de miedos que no permiten alzar la voz.
Palabras...¡quién sabe donde van!
Hay corazones que la vida ha vestido de gemidos
y silencios que marcan el ritmo de sus latidos.
.
1 comentari:
He vestit el meu cor
de silenci mentre criden
desesperats els meus ulls
els mots que no surten
de dins meu.
Crida el cos
en les terribles hores de la nit
quan ha marxat la són
del meu cap
i es colpegen els ossos
esmorteïts per la pell
contra les parets
velles i buides
de la llar on ja no hi ets.
Esgotat per la són absent,
per l’angoixa que m’oprimeix,
per la ràbia que m’emmetzina,
jec estirat en un terra moll de sang,
suor i llàgrimes que m’assaona
dins el forn creixent de l’habitacle,
gemegant incomprensible
multitud de cops el teu nom,
mentre seguit es repeteix
una lletania de perquès.
Publica un comentari a l'entrada