Tan sols un temps,
un lleu alé,
un petit sospir,
com un sonriure que s’apaga
en el joc trencat d’un nen,
així és la vida quan veiem
despuntar l’alba amb la dalla
d’aquella que més temem.
Tanquem el llibre que em escrit
amb llapis, tinta o amb fil d'or
i ofegem el cor en l’últim crit…
tanca els ulls fill, que ve la mort.
http://perebesso.blogspot.com/
Solamente un tiempo,
un leve aliento,
un pequeño suspiro,
cómo una sonrisa que se apaga
en el juego roto de un niño,
así es la vida cuando vemos
despuntar el alba con la guadaña
de aquella que más tememos.
Cerremos el libro que hemos escrito
con làpiz, tinta o hilo dorado
y ahogemos el corazón en el último grito…
cierra los ojos hijo, que viene la muerte.
http://perebesso.blogspot.com/
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada