divendres, 7 de maig del 2010

REVENJA

Enyorada solitud!
menyspreada injustament
per la bogeria hormonal
de la meva joventut
quan, encegada per un aura multicolor,
vaig ignorar l'harmonia
i la puresa dels teus ulls.

Enyorada solitud!
els meus dits volen tastar
el silenci en la teva pell...
però, de mi, estàs tan lluny!
que he de viure en el turment
de no poder-hi arribar.

inaccessible per a mi,
ferma en la teva altivesa,
tan sols et puc mirar...
tan sols et puc desitjar
i de nostàlgia morir
en mans de la teva revenja.

Avui, només vull la companyia
de la meva enyorada solitud.


VENGANZA

Añorada soledad!
despreciada injustamente
por la locura hormonal
de mi juventud
cuando, cegada por un aura multicolor,
ignoré la armonía
y la pureza de tus ojos.

Añorada soledad!
mis dedos quieren saborear
el silencio en tu piel...
pero, de mí, estas tan lejos!
que he de vivir en el tormento
de no poderte alcanzar.

Inaccesible para mí,
firme en tu altivez,
sólo puedo mirarte...
sólo puedo desearte
y de nostalgia morir
en manos de tu venganza.

Hoy, sólo quiero la compañía
de mi añorada soledad.

.