dimecres, 3 de febrer del 2010

LA MEVA TERRA

Ets tu,
la terra que guarda el meu camí,
la meva llum, el meu sol,
amb mi, des del primer moment del meu destí
fins el dia que mori, que em faràs dol.

Ets tu,
reina estimada del meu cor,
només els teus colors em fan gruar
quatre en vermell i quatre en groc
que van ser ahir i seràn demà.

Ets tu,
qui guardes tombes amb la teva sang,
qui ets trepitjada pels tancats de ment,
ets tu, qui bresses sota el teu esguard
el patiment contingut de la teva gent.

Ets tu,
eterna pressonera de qui mai t’ha estimat
sense esperança de tornar a ballar amb el vent,
captiva, sotmesa, t’han robat la llibertat
però el teu esperit no pot morir, perquè és etern.

.

4 comentaris:

qui sap si... ha dit...

Obrim finestres
que entri el raig clar
i ens faci respirar
aires nous més nets.
Netegem plàcids,
el vells records
de quan gran tots
t’escoltaven,
de quan la paraula
que deies era llei,
de quan com sempre
ens fas anar
amb la cara ben alta.
Vull que ressoni
la teva paraula
més enllà
de les meves oïdes,
i em contesti
qui t’estima
amb els teus mots.
Vull bressar
els nostres fills
en la teva companyia,
a la vora de la llar de tots,
mare que tant fort
et premia
amb les mans nues i febles,
ara amb el teu mirar cansat
i valent em dóna força
per anar caminant pas a pas,
però sempre cap davant.
Guarda la sang
que desflorin properes ferides,
pren amb tu mon cor
i guarda’l en el teu bressol.
Portam mare
mans amigues per fer rotllana
i persones que vulguin escoltar
la teva història
d’abnegada mare
que reculls fills dispers
i afillats nouvinguts.
Ajuda’ns a conrear la terra
i fer-la fèrtil pel fills dels nostres fills.
Sempre a la teva vora mare,
escoltant les paraules
que la teva vellesa ha fet sàvies.

borimoli ha dit...

Una pena esta barrera del idioma... Me ha inspirado recomendarte.. nueva Zamba para mi tierra, de Litto Nebbia... un argentino que dio en el clavo... escribió y compuso:

No quiero vivir sin ti, mi tierra
lo supe fuera de ti, mi tierra
pregunten dónde quiero sufrir
O en que zona quiero amar
o en que lugar voy a morir
pues en mi tierra.

Nadie dice que te quiere, mi tierra
Nunca mientras te caminan, mi tierra
amaneciendo en Montevideo
ya todos sienten que te extrañan
que no son nada sin ti, mi tierra.

Si en un espejo nos miramos
notamos que algo va cambiando
cada día, cada herida
esto también le sucede
a la madre de todas las cosas
y esa es mi tierra.

Tira tira tira ti, mi tierra
Tira tira tira ti

No quiero vivir sin ti, mi tierra
me interesa hasta tu desencuentro
si algún rumbo he de seguir
si una historia quiero hacer
si un camino he de trazar
que sea en mi tierra.

Si en un espejo nos miramos
notamos que algo va cambiando
cada día, cada herida
esto también le sucede
a la madre de todas los días
y esa es mi tierra.

No quiero vivir sin ti, mi tierra
lo supe fuera de ti, mi tierra
pregunten dónde quiero sufrir
O en que zona quiero amar
o en que lugar voy a morir
pues en mi tierra.

Tira tira tira ti, mi tierra
Tira tira tira ti

Voy a ver si te paso por mail alguna versión con música.

besos.

desahogandome ha dit...

El de arriba era yo... .El destino... hice el comentario sin saberlo enganchado a otra cuenta... borimoli, que había olvidado.

Apareció un texto -parte, que escribí y dejé como borrador... demasiado espeso para estas horas... pero me ha hecho gracia que, en cierta manera, tuviera que ver con nuestras últimas divagaciones...

Me encanta el amor por tu tierra, ya lo sabes.

besos.

Amanda ha dit...

Qui sap si..: Gracies pel teu poema, és preciós, m'agrada molt més que el meu i la veritat és que me l'he llegit varies vegades.
Benvinguda al meu espai.

Desahogándome: Me gustaría mucho tener ocasión de escucharla con música, a ver si te quitas la pereza de encima y lo haces :)
Musutxus.