dimecres, 29 de juny del 2011

DE QUIN COLOR ÉS LA TEVA ABSÈNCIA?

Et diria de quin color és la teva absència
si les llàgrimes no fossin transparents...

El blau del cel ja no és tan blau si no el miren els teus ulls,
ni el ocre al prat és tan bonic sense el ball dels teus cabells,
Escoltes l'esbufec del vent? ja no se sent ,s'ha quedat mut,
ja res respira, tot és inert, tot és opac, res no té llum.

I la tristor que duc al cor pinta de fosc tot el que és viu,
i prego al cel que ploguin flors que omplin el buit dels meus ulls verds
però no plou res...tan sols els mots que ara la meva mà t'escriu,
que amb la feblesa del final va dessagnant el darrer vers:

Sense tu, tot és tan fosc...



Comentari fet a:

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2011/06/et-diria-de-quin-color.html






¿DE QUÉ COLOR ES TU AUSENCIA?

Te diría de qué color es tu ausencia
si las lágrimas no fueran transparentes...

el azul del cielo ya no es tan azul si no tiene tu mirada,
ni el ocre del prado es tan bello sin el baile de tus cabellos,
¿escuchas la voz del viento? ya no se oye, ahora sopla callada,
ya nada respira, todo está inerte, todo es opaco, ya nada tiene luz.

Y la tristeza que vive en mi corazón pinta de oscuro todo lo que está vivo
y ruego al cielo que lluevan flores que llenen el vacío de mis ojos verdes,
pero no llueve nada...sólo palabras que ahora mi mano te escribe,
que con la debilidad del final va desangrando el último verso:

Sin ti, todo es tan oscuro...



Comentario publicado en:

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2011/06/et-diria-de-quin-color.html

.

2 comentaris:

Calpurni ha dit...

Efectivament, l'absència és de color negre, molt negre.
Salut i poesia.

qui sap si... ha dit...

Em pintes amb color de flor
l’esperança de veure’t.
Em senyales amb so d’ocells
la dringadissa dels teus versos.
Em parles del vent
recordant la bellugadissa
del nostre alè.
Netejaré amb petons
el contorn d’aquest cor adolorit,
alhora que els mots
es facin flors
per omplir de verd
el buit dels teus ulls.
Llavors canviaré els mots
dels meus versos i...
Et diria de quin color
són les parets
dels meus ulls,
si pogués dir-te
el color del teu somriure.
Et podria dir quin regust
tinc a la boca,
si pogués dir-te
el gust dels teus llavis.
Et podria dir la força del vent
si el galop del cor es deixés atrapar.
Et podria dir l’abast del món
si el món restes a la teva abraçada.