Son poques flors pel meu febrer
que esta molt més atapeït
però cantem versos a l'amor
amb cada degoteig dels dits
regalimant un sentiment
amb un gest, un mot o una flor,
i un cor potser massa encongit.
Els teus pètals no es marciran
perquè estan fets de mots en vers
en un jardí amb el terra humit
que el sol d'estiu mira somrient,
on les poncelles creixeran
bevent tot l'amor que els teus dits
sabent transmetre als meus febrers.
I així els petons que has desitjat
per a les teves flors de maig
t'arribaran del mes que vols
creuant tots els dies de l'any
com pluja fresca d'amor.
Perquè a la poesia viu,
tot allò que el poeta escriu.
El meu comentari fet al blog:
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2011/07/maig-te-al-meu-cor-divuit-flors.html
2 comentaris:
Amanda: Me gustan mucho estos poemas tuyos de amor.Soy una catalana castellano parlante que vive ya una eternidad en galicia. Al leer los traduzco en mi mente y son realmente bellos. Leerlos es para mi un placer. Saludos.
A mi marido que piensa en catalán aún le gustan mas que a mi.Quizás sea " saudade"
Em dius que són poques les flors
pel teu febrer
quan el penses esmorteït
per un glaç encara hivernal.
Trenca amiga les pors
d’aquesta nit
que sembla eterna
i mira finestrals enllà,
on els camps secs plantats
d’ametllers pinten
de colors les branques nues.
Vols més flors,
on l’horitzó,
et deixa dins els ulls
un mar multicolor,
on cada gota és una flor,
i cada flor una estrofa de cinc versos
que et parlen d’amor?
Plores amiga per jardins
que dormen un hivern cru,
quan tens a la vora
un immens mar
de versos guardats en flors obertes
i a punt d’esclatar en milers
de capolls encara endormiscats.
Espera un sol naixent
d’una propera primavera
on acompanyaran als versos
plomes verdes afilades com punyals,
llavors, podràs ferir-me
amb els teus mots,
com jo potser, t’he ferit,
amb ma absència.
Poques flors té el teu febrer?
Si ja no en caven més,
dins el meu cor!
Publica un comentari a l'entrada