diumenge, 26 de febrer de 2012

CANT DE SIRENES


El meu comentari fet a :
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2012/02/em-dius-lladre-de-paraules.html

Totes les meves paraules
les prens pel cantó que crema,
no ets tu aquest lladre de mots
és el silenci qui els manlleva,
relaxa el teu cor ferit
i mira per la finestra
em trobaràs cantant cançons
amb dolça flaire d’havaneres,
les meves lletres sempre són
com la pell de les sirenes
no tenen la fúria del tro
ni punxen com les arestes,
són tan sols uns mots d’amor
nascuts d’aquest cor poeta
que altres poetes, com tu,
l’inspiren la mà maldestra.

No et dic lladre de paraules
més aviat me les regales
en un joc senzill de poemes
volant sobre les gavines
entre el mar brau i la platja.
Quan en rebo un de teu,
al despertar la matinada,
surto a la vora del mar
i escric a la sorra paraules,
després, quan arriva el vent
assedegat d’un xic de llum,
com un colom misatger
les pren totes amb el bec
i les escriu als teus ulls.

Tu tens les teves flors
amb mil aromes diferents
i intensos colors d’estiu,
jo canto a uns dolços ulls
vius
que omplen les nit del hivern
d’amor, desig i caliu.
Però tots dos tenim un cor
que tremola amb les paraules
que tendrament compartim,
i entrellacen els nostres mots
pensant en ulls
vius i en flors
i amb tot allò que sentim.

Deixa’m que et digui també
que posats a dir i desdir
no hi ha poeta més gran,
ni que m’hagi fet sentir tant,
que el que fa escriure als teus dits.
I no es pas, que siguis tu
el nom que el meu cor anhela
però amb els poemas que escrius
fas que senti els batecs vius
la meva ànima de sirena.





CANTO DE SIRENAS

Mi comentario hecho en el blog: http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2012/02/em-dius-lladre-de-paraules.html

Todas mis palabras
las tomas por el lado que quema, 
no eres tú el ladrón de letras
el silencio es quien se las lleva,
relaja tu corazón herido
y mira por la ventana
me encontrarás cantando canciones 
con dulce aroma de habaneras,
mis letras siempre son
como la piel de las sirenas 
no tienen la furia del trueno
ni pinchan como las aristas
son solamente palabras de amor
nacidas de este corazón poeta
que otros poetas, como tú,
le inspiran su mano torpe.

No te llamo ladrón de palabras
más bien tú me las regalas
en un sencillo juego de poemas
volando sobre las gaviotas
entre el mar bravo y la playa.

Cuando recibo uno tuyo 
al despertar el alba,
salgo a la orilla del mar
y escribo en la arena palabras,
después, cuando llega el viento
sediento de una brizna de luz,
como paloma mensajera
las toma todas en su pico
y las escribe en tus ojos.

Tú tienes tus flores
con mil aromas diferentes
e intensos colores de verano,
yo canto a unos dulces ojos claros
que llenan las noches del invierno
de amor, deseo y calidez.
Pero ambos tenemos un corazón
que tiembla con las palabras
que tiernamente compartimos,
y entrelazamos nuestras letras
pensando en ojos claros y en flores
y en todo aquello que sentimos.

Deja que te diga también
que puestos a decir y desdecir
no hay poeta mejor,
ni que me haya hecho sentir tanto,
que el que dirige tus dedos.
Y no es porque seas tú
el nombre que mi corazón anhela
pero con los poemas que escribes
haces que sienta los latidos vivos
mi alma triste de sirena.



1 comentari:

qui sap si... ha dit...

Crema cada mot
dins la foguera del silenci,
i les cendres volen
rere el vent de l’oblit.
Mirant allà on la mar
em duu la mirada,
on temps enrere vaig navegar,
filant havaneres en nits
de calma enyorant la llar.
Segaven els sons,
silencis de mar,
batent escuma d’ones bressolant
records antics de vells amants.
Escriu la mà,
en sorra humida,
els versos que antuvi
hagués volgut dir,
s’emporta els mots
una mar famolenca
dels meus neguits.
Aquella primavera
que de nou s’enceta,
m’agafa a un pas
de deixar enrere la tardor
i encetar un hivern
de gebre i neu,
però el teu record guardo
per sempre com el caliu
sempre festiu
d’un somriure pigat
i aquell tímid flaire
del teu mirar.
Em parles dels meus mots
i no respons als seus sons
i condemnes els ulls a la foscor
del teu mirar sense cap imatge
del nostre passat,
deixaré doncs l’anima serena,
esperant la visita darrera
de l’eterna sirena,
amb els vells cants
d’aquelles nostrades havaneres
que cada Pasqua
cantem les ànimes turmentades
dels meus companys i amics,
com esperits,
per conquerir noves mirades il•lusionades.