dilluns, 19 d’abril del 2010

JOIA

Tinc un somni ocult i secret
que s'amaga darrere un sospir,
quan em sento sola entro en ell
i visc una realitat diferent
que em dibuixa una rialla infantil.

Tinc una infantesa no viscuda
tan anyorada que encén el meu desig,
tinc una innocència renascuda
que dins el meu somni no l'atura
ni els anys que he viscut, ni el món que visc.

Tinc un cert dramatisme per escriure
que no enganya a qui em coneix
i unes ganes bojes de viure
i el mal costum tinc de somriure
que va solcant la meva pell.

Tinc els teus ulls que m'acaronen
i el teus llavis que em parlen flors
les teves mans...Ai, el que em donen!
els teus petons que el cor em roben
despullant-lo, ardents, del seu dolor.

I tinc la vida i tinc les lletres
per dibuixar el meu esperit
amb esbossos de poemes
on deixo els plors i les penes
que degoten pels meus dits.

Tinc un nom, per a fer història
en cada paraula que escric,
que mai ha conegut la glòria
ni assaborirà victoria…
tan sols dirà allò que he sentit.

I tinc també un dia i un hora
marcats en el meu destí
per viatjar a un lloc nou jo sola,
però mentre tant vestiré de joia
cada albada, cada dia i cada nit.


ALEGRIA

Tengo un sueño oculto y secreto
que se esconde tras un suspiro
cuando me siento sola entro en él
y vivo una realidad diferente
que me dibuja una sonrisa infantil.

Tengo una infancia no vivida
tan añorada que enciende mi deseo,
tengo una inocencia renacida
que dentro de mi sueño no la frena
ni los años que he vivido ni el mundo en que me muevo.


Tengo un cierto dramatismo para escribir
que no engaña a quién me conoce
y unas ganas locas de vivir
y la mala costumbre tengo de sonreir
que mi piel agrieta y corroe.

Tengo tus ojos que me acarician
y tus labios que me hablan flores
tus manos…Ay qué me dan!
tus besos que el corazón me roban
desnudándolo, ardientes, de sus dolores.

Y tengo la vida y tengo las letras
para dibujar mi espíritu
con esbozos de poemas
donde dejo lágrimas y penas
que gotean por mis dedos.

Tengo un nombre,para la historia
en cada palabra que escribo
que nunca ha conocido la gloria
ni saboreará la victoria…
sólo dirà lo que he sentido.

Y tengo un día y una hora
marcados en mi destino
para viajar a un lugar nuevo, yo sola…
pero mientras vestiré de alegría
cada día, cada noche y cada aurora.

.

2 comentaris:

maria varu ha dit...

tens la joia de somniar
de saber entrar en els somnis
la innocència d’un infant
i uns anys de realitat
escrius i escrius del viscut,
un munt d’horitzons per descobrir
i la joia que embolcalla
cada instant,
cada paraula,
cada alè
tant se val aquell dia
i aquella hora
tant lluny d’aquí
si els moments es viuen
amb tota intensitat

una abraçada Amanda... que la vida et segueixi somrient

qui sap si... ha dit...

Em deix de record un somni,
un somni que visc despert,
de carícies sospeses al vent
i petons de color cotó vell.
Camins de pedres de colors
i rastres de ratolins,
tant petits
que només hi cap un sospir.
Em deix de record un somni
que guardo entre vidres
de balcons i finestrals,
entre els llençols planxats
amb gotellims de midó
i coixins folrats d’amor.
Em deix de record un somni,
un somni ple de flocs d’ahir.