dimarts, 22 de juny de 2010

AMB EL SO DEL PIANO...

Va tancant-se el piano

i la música cau

nota a nota dels dits,

mentre l'ànima absent

s'obre pas entre els records

en el meu cor esmorteït.



Són els darrers sons

que desperten l'albada

que avui s'endurà

lletra a lletra el teu nom

vestint de rosada

el sol de demà.

I em llevaré tot sol

cercant-te la mà.



Va tancant-se el piano

i el seu so morirà ben discret...

miraré com la lluna

s'amaga amb la nit

i el silenci callat

em dirà que no hi ets.



Inspirat en:
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/06/va-tancant-se-el-piano.html



CON EL SONIDO DEL PIANO

Va cerrándose el piano


y la musica cae

nota a nota de los dedos,

mientras el alma ausente

se abre paso entre los recuerdos

en mi corazón moribundo.


Son los últimos sonidos

que despiertan al alba

que hoy se llevará

letra a letra tu nombre

vistiendo de rosada

el sol de mañana.

I me levantaré solo

buscando tu mano.


Va cerrándose el piano

y su sonido morirá discretamente...

miraré cómo la luna

se esconde con la noche

y el silencio callado

me dirá que no estás.


Inspirado en:

http://elpesdelaparaula-blogspot.com/2010/06/va-tancant-se-el-piano.html


.