dimecres, 23 de juny de 2010

LA TEVA NUESA

En la nuesa de l'aigua del riu
de desesperats desitjos d'establir-se
sedentari en un lloc en l'espai,
hi veig l'ànima alliberada de l'au
solcant cels oberts a l'estiu
i emigrant a l'hivern amb la pau
de sentir-se més lliure que mai.

En la nuesa de l'aigua del riu
de l'abatiment que duu la vellesa
quan la vida és a punt de fugir,
hi veig l'ànima inquieta del nen
juganera, moguda i trapella
davant d'un món per descobrir
sentint-se més lliure que el vent.

En la nuesa de l'aigua del riu
d'un sentiment infinit i etern
vers la terra que trepitja inconstant,
hi veig l'ànima pobra de la solitud
que rebutja l'amor de veritat
a canvi d'un frec passatger
amb cada pedra del seu reccorregut.

En la nuesa de l'aigua del riu
d'un cor que batega i que sent per algú
i que no és fred ni és buit, que és ben viu,
hi veig l'ànima morta que en la soledat
del teu egoisme i la teva vanitat
em mira a la cara i em parla de tu.
I et sents millor que ningú.


EN TU DESNUDEZ

En la desnudez del agua del rio
de desesperados deseos de establecerse
sedentario en un lugar en el espacio,
veo el alma liberada del ave
surcando cielos abiertos en verano
y emigrando en invierno con la paz
de sentirse más libre que nunca.

En la desnidez del agua del rio
del abatimiento que conlleva la vejez
cuando la vida está a punto de huir,
veo el alma inquieta del niño
juguetona, revoltosa, traviesa
ante un mundo por descubrir
sintiéndose más libre que el viento.

En la desnudez del agua del rio
de un sentimiento infinito y eterno
hacia la tierra que pisa inconstante,
veo el alma pobre de la soledad
que rechaza el amor verdadero
a cambio de un roce pasajero
con cada piedra de su recorrido.

En la desnudez del agua del rio
de un corazón que late y que siente por alguien
y que no es frío ni vacío, que está vivo,
veo el alma muerta que en la soledad
de tu egoísmo y tu vanidad
me mira a la cara y me habla de ti.
Y te sientes mejor que nadie.

.