dimecres, 23 de juny de 2010

LA TEVA NUESA

En la nuesa de l'aigua del riu
de desesperats desitjos d'establir-se
sedentari en un lloc en l'espai,
hi veig l'ànima alliberada de l'au
solcant cels oberts a l'estiu
i emigrant a l'hivern amb la pau
de sentir-se més lliure que mai.

En la nuesa de l'aigua del riu
de l'abatiment que duu la vellesa
quan la vida és a punt de fugir,
hi veig l'ànima inquieta del nen
juganera, moguda i trapella
davant d'un món per descobrir
sentint-se més lliure que el vent.

En la nuesa de l'aigua del riu
d'un sentiment infinit i etern
vers la terra que trepitja inconstant,
hi veig l'ànima pobra de la solitud
que rebutja l'amor de veritat
a canvi d'un frec passatger
amb cada pedra del seu reccorregut.

En la nuesa de l'aigua del riu
d'un cor que batega i que sent per algú
i que no és fred ni és buit, que és ben viu,
hi veig l'ànima morta que en la soledat
del teu egoisme i la teva vanitat
em mira a la cara i em parla de tu.
I et sents millor que ningú.


EN TU DESNUDEZ

En la desnudez del agua del rio
de desesperados deseos de establecerse
sedentario en un lugar en el espacio,
veo el alma liberada del ave
surcando cielos abiertos en verano
y emigrando en invierno con la paz
de sentirse más libre que nunca.

En la desnidez del agua del rio
del abatimiento que conlleva la vejez
cuando la vida está a punto de huir,
veo el alma inquieta del niño
juguetona, revoltosa, traviesa
ante un mundo por descubrir
sintiéndose más libre que el viento.

En la desnudez del agua del rio
de un sentimiento infinito y eterno
hacia la tierra que pisa inconstante,
veo el alma pobre de la soledad
que rechaza el amor verdadero
a cambio de un roce pasajero
con cada piedra de su recorrido.

En la desnudez del agua del rio
de un corazón que late y que siente por alguien
y que no es frío ni vacío, que está vivo,
veo el alma muerta que en la soledad
de tu egoísmo y tu vanidad
me mira a la cara y me habla de ti.
Y te sientes mejor que nadie.

.

dimarts, 22 de juny de 2010

AMB EL SO DEL PIANO...

Va tancant-se el piano

i la música cau

nota a nota dels dits,

mentre l'ànima absent

s'obre pas entre els records

en el meu cor esmorteït.



Són els darrers sons

que desperten l'albada

que avui s'endurà

lletra a lletra el teu nom

vestint de rosada

el sol de demà.

I em llevaré tot sol

cercant-te la mà.



Va tancant-se el piano

i el seu so morirà ben discret...

miraré com la lluna

s'amaga amb la nit

i el silenci callat

em dirà que no hi ets.



Inspirat en:
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/06/va-tancant-se-el-piano.html



CON EL SONIDO DEL PIANO

Va cerrándose el piano


y la musica cae

nota a nota de los dedos,

mientras el alma ausente

se abre paso entre los recuerdos

en mi corazón moribundo.


Son los últimos sonidos

que despiertan al alba

que hoy se llevará

letra a letra tu nombre

vistiendo de rosada

el sol de mañana.

I me levantaré solo

buscando tu mano.


Va cerrándose el piano

y su sonido morirá discretamente...

miraré cómo la luna

se esconde con la noche

y el silencio callado

me dirá que no estás.


Inspirado en:

http://elpesdelaparaula-blogspot.com/2010/06/va-tancant-se-el-piano.html


.

dilluns, 21 de juny de 2010

SI NO ETS TU...

Sense els teus ulls
ja no hi ha estiu,
tot és tan fosc
com la tardor,
em manca la llum.

Em roba el temps
el teu record,
no vull plorar
però m'ofego
en el meu plor.
No se mirar
si no és a tu.

Sense el teu cor
tot està quiet,
no hi ha emoció,
no sento el so
dels meus batecs;
no visc, sòc mort,
no tinc alè
o és alè eixut
perquè al meu cor
li he prohibit
el respirar
si no és per tu.

Demano al cel,
desesperat,
que mogui el temps
cap al passat,
sols un moment...
sols un instant...
tenir-te amb mi
entre les mans
i que la veu
del cor encés
però abatut,
mirant-te al ulls
digui que jo,
no se estimar
si no és a tu.

.

divendres, 18 de juny de 2010

ACLUCA ELS ULLS...

Acluca els ulls

que tot és viu,

tot és amor

mentre ella vola;

tu ets el seu niu

i l'escalfor

que fa volar

el seu cor de plomes.



Com la gavina

que el blau del cel,

quan neix la llum,

travessa sola,

a la negra nit

cerca el seu cau

sobre el teu cos

i el teu desig

que l'acarona.



Acluca els ulls...



Inspirat en:
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/06/i-mentre-voles-mes-enlla.html


CIERRA LOS OJOS

Cierra los ojos

que todo está vivo,

todo es amor

mientras ella vuela;

tú eres su nido

y el calor

que hace volar

su corazón de plumas.


Como la gaviota

que el cielo azul,

al nacer la luz,

atraviesa sola,

en la noche oscura

busca su nido

sobre tu cuerpo

y tu deseo

que la acaricia.


Cierra los ojos...

.

dimarts, 15 de juny de 2010

EL SO DEL SOMNI

Quan el so del somni és desert

en l'aridesa d'un cor mort,

quan s'asseca en l'últim crit

creant un cruent ressò...

plouen paraules del cel

que llueixen tant com l'or

i lletra a lletra, vers a vers,

hidraten el rostre sec

i apagat de la buidor...



Si pugués prendre el teu somni

i besar-lo amb els meus llavis

d'ara fins a l'infinit,

i amb les meves mans tocar-lo

amb cura de no trencar-lo,

com l'únic tresor que tinc,

sentiria el so del somni

bategant en el meu pit

i en el meu cor,

sabria que puc somriure

per tenir un motiu per viure...

si ets a prop.



Qui sap si...com un miratge

i d'una forma prou estranya

podríem somiar tots dos,

dins del "bes" de la paraula.



Comentari fet a:

http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2010/06/si-et-veies-de-ben-prop.html.


EL SONIDO DEL SUEÑO


Cuando el sonido del sueño está desierto

en la aridez de un corazón muerto,

cuando se seca en el último grito

creando un eco cruento...

llueven palabras del cielo

que lucen tanto como el oro

i letra a letra, verso a verso,

hidratan el rostro seco

y apagado del vacío...


Si pudiera tomar tu sueño

y besarlo con mis labios

desde ahora hasta el infinito,

y con mis manos tocarlo

con cuidado de no romperlo

como el único tesoro que tengo,

sentiría el sonido del sueño

latiendo en mi pecho

y en mi corazón,

sabría que puedo sonreir

por tener un motivo para vivir...

si estás cerca.


Quién sabe si...como un espejismo

y de una forma bastante extraña

podríamos soñar los dos,

en el "beso" de la palabra.


.






.

diumenge, 13 de juny de 2010

EL MEU NO ÉS UN SOMNI CORRENT

Tens un somni a les mans

i un somriure,

una paraula tendra

per recordar,

una espurna de vida,

potser un reviure

i un camí per recórrer,

tens una mà

per refugiar els teus plors

o els teus anhels,

per acaronar amb amor

els teus cabells,

tens un cor bategant

vessant del pit

i tens el frec viu i suau

d'una altra pell

que et gronxa dins el somni

que has escrit.



Tens un somni a les mans...

que jo no tinc.



Comentari fet a:

http://parlemenpoesia.blogspot.com/2010/06/el-meu-no-es-un-somni-corrent.html

.

Tienes un sueño en las manos

y una sonrisa,

una palabra tierna

para recordar,

una chispa de vida,

tal vez un revivir

y un camino para recorrer,

tienes una mano

para refugiar tus llantos

o tus anhelos,

para acariciar con amor

tus cabellos,

tienes un corazón latiendo

derramándose del pecho

y tienes un roce vivo y suave

de otra piel

que te mece dentro del sueño

que has escrito.

Tienes un sueño en las manos...

que yo no tengo.

.