No tinc un lloc meu, si no ets tu.
No tinc horitzó sino els teus ulls.
Els meus llençols, la teva pell.
El meu camí, els teus peus inquiets.
Ho deixo tot per estar amb tu
i no em sap greu, ets el meu lloc.
no anyoro res del que he tingut,
les teves mans son el meu tot.
I et cercaré buidant el món
de qualsevol lletra existent
que no visqui en el teu nom,
perquè al teu nom hi ha escrit el cel.
Comentari fet al següent blog (molt recomanable):
http://parlemenpoesia.blogspot.com/2011/02/sona-la-campana-al-toc-de-fugida.html.
1 comentari:
El meu camí ets tu
amb les teves corbes
i les teves costes,
les teves ombres
i les solanes
que cauen a plom.
Els amagatalls
entre els arbres
a la fresca del ramatge,
on descobrírem l’encant
dels amagatalls tabús
de la nostra innocència.
Esperant a sobre del cingle,
espadat de roques silents
que a la posta de sol,
baixés lentament la llum
dels teus ulls
vers el punt de l’horitzó
on creixia l’ombra
de l’esperança
i es refermava
la foscor del dubte.
Amania aquell temps perdut
amb el batec
d’un cor enamorat
sabent sens dubte
que em deies la veritat,
més com sempre tement
el fat advers
que sempre ens acompanya.
Buidaràs el món
de lletres sabent
que elles són
el meu aliment,
i em deixaràs exànime
de veu i de jorns
fins que cercat
pels teus petons
recobri la vida
ferida
que fins aleshores
m’havia mancat.
Publica un comentari a l'entrada