dilluns, 7 de novembre de 2011

LA DOLÇA GAVINA



Et recordaré com la blanca gavina
acaronant el mar de matinada
i batent les plomes al vent,
que va mirar on no devia
i es va aturar als meus cabells.

Després al veure la sorra
cremada de tants anys de sol
i amb massa  flors al seu febrer
va a tornar a mirar les ones
i va fugir amb el segon vent.

.
El meu comentari fet a :

.



1 comentari:

qui sap si... ha dit...

D’esquena a la platja,
volant cap al sol ponent,
la blanca gavina
d’esquena argentada,
de cara al vent
deixa escapar
el darrer dels teus cabells,
amagat entre les plomes.
Volaré d’esquena,
deixant enrere,
un camí de flors belles,
de flors d’ametllers,
incipients en febrer,
com un nou mar
en terra ferma.
Gronxant les ales
en nous vents,
sense més pàtria perduda
que tu,
sense més pàtria...
Gronxaré les plomes al vent
imitant els cants dels vaixells,
solcant mars impossibles,
impossibles d’oblidar,
com els teus cants,
de matinada,
vora la mar.