dissabte, 5 de novembre de 2011

NO EREN PER A TU


Com podrien ser per a tu
uns mots tan bruts i barruers
d'un  parany recargolat
que et  dugui al fons d'un carrer
tan mort com un cul de sac?

Com podria apagar la llum
que entre els teus ulls i els meus ulls
es desperta cada matí
d'un mal son  llarg i profund
que no s'acaba amb la nit?

Com podria empressonar
un cor lliure com el vent
en un silenci no dessitjat,
en una ampolla tancada
o en un rellotge aturat?.

Els meus mots quan son per a tu
son tan clars com els teus ulls.

.