NO EREN PER A TU

Com podrien ser per a tu

uns mots tan bruts i barruers

d'un  parany recargolat

que et  dugui al fons d'un carrer

tan mort com un cul de sac?

Com podria apagar la llum

que entre els teus ulls i els meus ulls

es desperta cada matí

d'un mal son  llarg i profund

que no s'acaba amb la nit?

Com podria empressonar

un cor lliure com el vent

en un silenci no dessitjat,

en una ampolla tancada

o en un rellotge aturat?.

Els meus mots quan son per a tu

son tan clars com els teus ulls.

.