dijous, 3 de novembre de 2011

DARRERE ELS MEUS ULLS

Pot ser aquest plugim lleuger i la pluja feréstega barallant-se per posseir l'exclusivitat del bany de la bellesa pirinenca,caient a intervals l'una i l'altra en un pacte melangiós i harmònic, siguin les responsables de la transparència dels meus ulls davant l'esguard sensible d'un gris que sap mirar la nuesa d'una ànima oculta
darrere el silenci d'un somriure enganyós...

I no entenc perquè aquesta tristor s'ha instaurat tan endins del meu cor, i no entenc perquè uns ulls qualssevol, en un moment qualsevol d'un dia qualsevol  aconsegueixen penetrar en la profunditat del meu pou travessant tots els murs i els paranys que mai ningú havia, ni tan sols, detectat.

Em sento nua i vulnerable i... a l'hora feliç. Aquest feu emmurallat em fa presonera d'un nom que pot ser no és tan meu. M'encadena a una imatge virtual d'un món irreal que viuré fins que baixi el teló, esclava d'un somriure
que neix espontàniament per a que els meus ulls es tanquin i no vegin més enllà.

Com hi pots veure darrere els meus ulls?


DETRÁS DE MIS OJOS


Tal vez la llovizna ligera y la lluvia salvaje peleándose por poseer la exclusividad del baño de la belleza pirenaica, cayendo a intervalos una y otra en un pacto melancólico y armónico,sean las responsables de la transparencia de mis ojos ante la mirada sensible de un gris que sabe ver la desnudez de mi alma oculta detrás del silencio de una sonrisa engañosa...

Y no entiendo porqué esta tristeza se ha instaurado tan dentro de mi corazón, y no entiendo porque unos ojos cualquiera, en un momento cualquiera, de un día cualquiera consiguen penetrar en la profundidad de mi pozo atravesando todos los muros y las trampas que nunca nadie habia, ni siquiera, detectado.

Me siento desnuda y vulnerable y...a la vez feliz.Este feudo enmurallado me hace prisionera de un nombre que, tal vez, no es tan mio.Me encadena a una imagen virtual de un mundo irreal que viviré hasta bajar el telón, esclava de una sonrisa que nace espontáneamente para que mis ojos se cierren y no vean más allá.

¿Cómo puedes ver detrás de mis ojos?

.

.

.