dimarts, 8 de novembre del 2011

EM SENTO BE !!!

Ahir tot era gris, tot era fosc. Van saltar totes les alarmes del meu cor i vaig témer no poder-lo controlar però avui tot sembla diferent... tot és diferent .Avui llueix el sol al cel i al meu interior.Tan sols una falsa alarma.Tot controlat.

Avui...em sento be.


.


dilluns, 7 de novembre del 2011

LA DOLÇA GAVINA



Et recordaré com la blanca gavina
acaronant el mar de matinada
i batent les plomes al vent,
que va mirar on no devia
i es va aturar als meus cabells.

Després al veure la sorra
cremada de tants anys de sol
i amb massa  flors al seu febrer
va a tornar a mirar les ones
i va fugir amb el segon vent.

.
El meu comentari fet a :

.



UN SOMRIURE I ALGUNS MOTS...

Miro el temps, caient lentament entre els meus dits, lliscant per la meva pell en un matí apagat i trist...
el cel t'enyora també.

Un dia més clar potser llueix per a tu, passejant d'altres somriures per les llágrimes de solitud que neden dins dels teus ulls.

Però què puc dir si en veritat ,el teu cor és tan poc meu...tan sensible i tan humà o tan lleuger i esvalotat .Qui sap! Potser sí que se sent sol , potser tan poc estimat, que s'enganxa al primer vent que el convida a viatjar. Ara pot ser un cor que ve...després un cor que se'n va.

És un cor sense color...o és que jo no el se mirar. Hi ha cops que l'he vist vermell i d'altres que l'he vist blanc.

Tinc por que aquests dos colors tenyeixin de fosc daurat la transparència del meu cor que no té res per donar, tan sols, a molt estirar, un somriure i alguns mots...no se què tindré demà.







UNA SONRISA Y ALGUNAS PALABRAS...

Miro el tiempo, cayendo lentamente entre mis dedos, resbalando por mi piel en una mañana apagada y triste...el cielo también te echa de menos.

Un día más claro, tal vez, luce para ti, paseando otras sonrisas por las lágrimas de soledad que nadan en tus ojos.

Pero què puedo decir si en verdad, tu corazón es tan poco mio...tan sensible y tan humano o tan ligero y alborotado.Quién sabe!quizás sí se siente solo, tal vez tan poco querido,que se agarra al primer viento que le invita a viajar.Hoy puede ser un corazón que llega...mañana uno que se va.

Es un corazón sin color...o es que yo no lo sé mirar.Hay veces en que lo he visto rojo, y otras me parece  blanco.

Temo que estos colores tiñan de oscuro dorado la transparencia del mio que no tiene nada que dar, únicamente, como mucho, una sonrisa y algunas palabras...no sé qué tendré mañana.



.



diumenge, 6 de novembre del 2011

MOTS MALDESTRES...


Com et podria voler ferir,
si no és que els meus mots maldestres
un dia no van saber dir
allò que el meu cor sentia
morint en un fred capvespre...
i et van fer allunyar de mi?

No em cal mirar pel finestral
per veure mil flors de versos
pintant aromes al meu cor,
ni em cal mirar  l'immens mar
de flors que em parlen d'amor...
perquè tinc el teu esguard,
perquè tinc el teu desig
perquè em tremolen els dits
cada cop que m'has mirat,
perquè em batega boig el cor
cada cop que m'has escrit.

Com podria voler fer-te mal
si mentre el teu cor era absent
cada flor del meu jardí
viatjant amb el primer vent
fugia una a una de mi
i una aridesa immensa
envaïa les meves nits?

No en caven més dins el teu cor?
doncs llavors dona,m la mà
que jo la ompliré d'amor
i de capolls endormiscats.

.


El meu comentari al blog:
http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2011/11/em-dius-que-son-poques-les-flors.html




TORPES PALABRAS

¿Cómo podría quererte herir
si no es que mis torpes palabras
un día no supieron decir
aquello que mi corazón sentía
muriendo en un frío atardecer...
y te alejaron de mí.

No necesito mirar por el ventanal
para ver mil flores de versos
pintando aromas en mi corazón,
ni necesito el mar inmenso
de flores que me hablan de amor...
porque tengo tu mirada.
porque tengo tu deseo,
porque me tiemblan los dedos
cada vez que me has mirado,
porque late loco mi corazón
cada vez que me has escrito.

¿Cómo podría querer hacerte daño
si mientras tu corazón estaba lejos
cada flor de mi jardín
viajando con el primer viento
huía una a una de mí
y una aridez inmensa
invadía mis largas noches?

¿No caben más flores en tu corazón?
entonces dame tu mano
que yo la llenaré de amor
y de retoños adormecidos.



Mi comentario en el  blog:




.

dissabte, 5 de novembre del 2011

NO EREN PER A TU


Com podrien ser per a tu
uns mots tan bruts i barruers
d'un  parany recargolat
que et  dugui al fons d'un carrer
tan mort com un cul de sac?

Com podria apagar la llum
que entre els teus ulls i els meus ulls
es desperta cada matí
d'un mal son  llarg i profund
que no s'acaba amb la nit?

Com podria empressonar
un cor lliure com el vent
en un silenci no dessitjat,
en una ampolla tancada
o en un rellotge aturat?.

Els meus mots quan son per a tu
son tan clars com els teus ulls.

.

dijous, 3 de novembre del 2011

DARRERE ELS MEUS ULLS

Pot ser aquest plugim lleuger i la pluja feréstega barallant-se per posseir l'exclusivitat del bany de la bellesa pirinenca,caient a intervals l'una i l'altra en un pacte melangiós i harmònic, siguin les responsables de la transparència dels meus ulls davant l'esguard sensible d'un gris que sap mirar la nuesa d'una ànima oculta
darrere el silenci d'un somriure enganyós...

I no entenc perquè aquesta tristor s'ha instaurat tan endins del meu cor, i no entenc perquè uns ulls qualssevol, en un moment qualsevol d'un dia qualsevol  aconsegueixen penetrar en la profunditat del meu pou travessant tots els murs i els paranys que mai ningú havia, ni tan sols, detectat.

Em sento nua i vulnerable i... a l'hora feliç. Aquest feu emmurallat em fa presonera d'un nom que pot ser no és tan meu. M'encadena a una imatge virtual d'un món irreal que viuré fins que baixi el teló, esclava d'un somriure
que neix espontàniament per a que els meus ulls es tanquin i no vegin més enllà.

Com hi pots veure darrere els meus ulls?


DETRÁS DE MIS OJOS


Tal vez la llovizna ligera y la lluvia salvaje peleándose por poseer la exclusividad del baño de la belleza pirenaica, cayendo a intervalos una y otra en un pacto melancólico y armónico,sean las responsables de la transparencia de mis ojos ante la mirada sensible de un gris que sabe ver la desnudez de mi alma oculta detrás del silencio de una sonrisa engañosa...

Y no entiendo porqué esta tristeza se ha instaurado tan dentro de mi corazón, y no entiendo porque unos ojos cualquiera, en un momento cualquiera, de un día cualquiera consiguen penetrar en la profundidad de mi pozo atravesando todos los muros y las trampas que nunca nadie habia, ni siquiera, detectado.

Me siento desnuda y vulnerable y...a la vez feliz.Este feudo enmurallado me hace prisionera de un nombre que, tal vez, no es tan mio.Me encadena a una imagen virtual de un mundo irreal que viviré hasta bajar el telón, esclava de una sonrisa que nace espontáneamente para que mis ojos se cierren y no vean más allá.

¿Cómo puedes ver detrás de mis ojos?

.

.

.