dimecres, 21 de març del 2012
SILENCI ERM
I aquest ahir que quedarà escrit en poemes
sobre els pètals secs, entre aromes aturats,
com en els nostres cors que un dia s’estimaren
humits i lliures bategant esvalotats...
aquest ahir, me l’enduré amb els meus records,
jugant amb els meus cabells cada cop més blancs,
acaronant l’aridesa dels meus racons,
revivint jocs entremaliats entre els llençols,
cercant assedegada la llum dels teus ulls,
bevent-me el desig de sentir les teves mans
perdre’s en els camins menys planers del meu cos...
perquè m’has deixat tan amerada de tu
que si no puc tenir almenys el teu record
moriré com un pètal sec que el vent s’enduu
al silenci erm, on la solitud m’ha clos.
. El meu comentari fet a :
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2012/03/ressec-el-cos-fet-paisatge.html
.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Amb la mirada freda
com els darrers dies
d’un hivern estrany,
m’entretinc llegint poc a poc
amarant-me dels mots
que escrivírem,
en aquella primavera tant llunyana,
mots d’un amor callat
sobre el llenç
dels llençols tacats
de suor iniciàtica
on encetàvem coneixements i carícies,
sols embolcallats
amb mirades i paraules,
petons i mans
que mai es cansaven
de cercar camins distrets
i per explorar.
Queda tant lluny aquell temps
com la impertinent impaciència
que ens separà
més enllà de dubtes i ocurrències,
un temps que se n’ha anat
i se’ns ha endut amb ell.
Queda encara record
d’aquell blanc de joventut,
pintat amb franges al pols del cap
i sota la fràgil fragància
d’un somriure que retorna a reviure
i s’escola en els pels durs i salvatges
d’aquella barba arrogant
que servia de coixí
als teus primers petons.
Deixaves un bes
en la punta dels més irisats,
com un assaig del camí
que plegats volíem encetar.
Encara resten en les velles narius,
olors de la pell encisadora que m’oferies,
baf d’un cos que volia aprendre,
mentre m’ensenyava a estimar,
aquella riquesa de sentiments
ha deixat pas a un desert erm,
que cerca entre les seves pròpies runes,
vestigis de l’esplendor perdut.
Publica un comentari a l'entrada