QUÈ MES PUC FER?

Està be, si ho vols així,
què més puc dir jo o puc fer?
si he de mirar uns ulls sense llum
o besar uns llavis sense alè
o viure un sentiment somiant
o el tacte mut d’una pell,
cobrir amb uns llençols de nit
la matinada serena
si he de somriure una pena
o beure sorra en un desert,
si vols mirar rere el teló
la meva dansa de lletres,
si vols plorar llàgrimes seques
perquè vas néixer abans que jo,
si a les teves nits no dormides
em negues amb veu d’oblit,
si no batega el teu pit
somiant amb els meus petons,
si les teves raons són
que el teu temps ja t’ha passat,
diga’m si no és veritat
que abans d’hora, restes mort?

Tancat empresonat
entre barrots de silenci,
culpable de ser tan gran.
Nega als teus ulls mirar
i diga’m si han perdut el dret
perquè ja tenen massa anys,
i què me’n dius de les mans?
que quan s’arruga la pell
només poden tremolar?
que ja no tens res a dir?
que ara ja no ets important?
que ja no té cap valor
la gent quan és massa gran?

Tan sols vull conèixer els dits
que toquen tan be els acords
dels sentiments que han escrit,
tan sols vull escoltar el so
d’aquesta música en vers
que canten uns llavis muts,
vull aprendre d’un cor negat,
que batega el pas del temps
mentre va quedant-se eixut,
com pintar bells mots al cel,
com fer tan maco l’amor...
però no se què puc fer més
per un cor viu... però abatut.


El meu comentari fet a :
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2012/03/em-saps-com-si-el-meu-cor-fos.html



QUÉ PUEDO HACER?

Está bien, si lo quieres así,
¿qué mas puedo decir o hacer?
si he mirar unos ojos sin luz
o besar unos labios sin aliento
o vivir un sentimiento soñando
o el tacto mudo de una piel,
cubrir con sábanas de noche
la mañana serena,
si he de sonreír una pena
o beber arena en un desierto,
si quieres mirar tras el telón
mi danza de letras,
si quieres llorar lágrimas secas
porque naciste antes que yo,
si en tus noches no dormidas
me niegas con voz de olvido,
si no late tu pecho
soñando con mis besos,
si tus razones son
que el tiempo ya te ha pasado,
dime si no es verdad
que has muerto antes de tu hora?


Enciérrate recluido
entre barrotes de silencio,
culpable de ser mayor.
Niega a tus ojos mirar
y dime si ya han perdido el derecho
porque tienen demasiados años,
y ¿qué me dices de las manos?
¿que cuando se arruga la piel
ya sólo pueden temblar?
¿que ya no tienes nada que decir?
¿que ya no eres importante?
que pierde todo su valor
la gente al hacerse mayor?


Sólo quiero conocer los dedos
que tocan tan bien los acordes
de los sentimientos que han escrito,
sólo quiero escuchar el sonido
de esta música en verso
que cantan unos labios mudos,
quiero aprender de un corazón negado,
que late el paso del tiempo
mientras se va deshidratando,
cómo pintar versos en el cielo,
cómo hacer tan bello el amor...
pero no sé qué más puedo hacer yo.
por un corazón vivo...pero abatido.


Mi comentario hecho en:
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2012/03/em-saps-com-si-el-meu-cor-fos.html


.