dimecres, 28 de març de 2012

SI VAM SOMIAR...

Si el meu somriure t’escalfa el cor,
el meu record el pots somiar
com un miratge verge i desconegut
d’una sirena silent,
que mai va arribar a cantar
els versos que el mar va dur
robats de la veu del vent.
Belles paraules d’amor
que, com cantaba Serrat,
vam aprendre els dos plegats
d’havaneres i cançons
en un joc d’enamorats.

En un sospir de cors trencats
ens escriviem aquells mots
plens de tendresa i de mel,
versos que ens van acollir
aixoplugant els nostres dolors
d’altres ulls que ens van ferir.
Versos de desig i amor.
Versos plens d’engoixa i fel.

No se el que va ser per a tu
ni se el que va ser per a mi
només se que els nostres cors
s’escriuen  encara així,
amb la nostalgia de no poder
escriure’ls a qui estimem,
deixant-los al cor del mar
com un tresor nu i secret.


Som com el bell bagul
on els records d’un trist passat
no senten el pas del temps,
som com una dolça mà
que ofereix el seu suport
al pas  insegur d’un cec.

Som la flaire i els colors
d’un capvespre vora el mar
que un dia ens va enamorar,
si tan sols va ser un miratge
d’amor verge i desconegut
sense flaire de veritat,
sense rostre, sense imatge,
o un gran amor amagat
que mai es va descubrir
què té més, si ens vam somiar...
no és millor deixar-ho així,
respirant el cant silent
i tendre d’una sirena,
d’un mariner, un cor trencat
un vespre o una havanera?


El meu comentari fet a :
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2012/03/crema-cada-mot.html



SI SOÑAMOS...



Si mi sonrisa te reconforta el corazón,
mi recuerdo lo puedes soñar
como un espejismo virgen y desconocido
de una sirena silente,
que nunca llegó a cantar
los versos que el mar llevó
robados de la voz del viento.
Bellas palabras de amor
que, como cantaba Serrat,
aprendimos los dos juntos
de habaneras y canciones
en un juego de enamorados.

En un suspiro de corazones rotos
Nos escribíamos aquellas palabras
llenas de ternura y de miel,
versos que nos acogieron
guareciendo nuestros dolores
de otros ojos que nos hirieron.
Versos de deseo y amor.
Versos llenos de angustia y hiel.

No se lo que fue para ti
ni lo que fue para mí
sólo se que nuestros corazones
escriben aún así,
con la nostalgia de no poder
escribirlos a quien amamos,
dejándolos en el corazón del mar
como un tesoro desnudo y secreto.
Somos como el bello baúl
donde los recuerdos de un triste pasado
no sienten el paso del tiempo,
somos como una dulce mano
que ofrece su apoyo
al paso inseguro de un ciego.

Somos el aroma y los colores
de un atardecer junto al mar
que un día nos enamoró,
si tan sólo fue un espejismo
de amor virgen y desconocido
sin aroma de verdad,
sin rostro y  sin imagen,
o un gran amor escondido
que nunca se descubrió
que más da, si nos soñamos ...
no es mejor dejarlo así,
respirando el canto silente
y tierno de una sirena,
de un marinero, un corazón roto
una tarde o una habanera?
Mi comentario publicado en :
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2012/03/crema-cada-mot.html

.