QUE NO VEUS QUE JA NO ÉS TEU?

Son moments per recordar i reviure,
què ha estat de nosaltres des d’aleshores?
on dormen aquells petons indiscrets?
on s’han endut les ones del mar
els nostres noms dibuixats a la sorra
entre rialles  verges i innocents
quan el cel ens esperava inquiet,
quan les flors ja no miraven al sol
per què els nostres ulls transmetien
uns rajos més vius i potents?
quina pell m’ha robat el desig de les teves mans?
quins ulls s’han endut el teu esguard?
qui s’amaga dins el teu llit
sentint l’escalfor del teu cos a l’hivern?
si el meu cor jove i enyoratet sent avui tan meu com ahir,
si el que he viscut després només m’ha fet patir,
si els ulls que ara miro em giren la cara al veure’m passar,
si ja he perdut fins i tot el plaer de somiar
si moro plorant dia si i dia també...

...com em vaig poder equivocar?

Ara crido el teu nom mirant l’horitzó
i sento l’estrip al meu cor d’una veu
que crida cruel amb el vent gèlit del nord:
que no veus que ja no és teu?
...massa tard per tornar a començar
altres mans han vingut a robar
i tant tu com jo restem perduts
en d'altres mans, en d'altres ulls...
potser tu has tingut sort i tens al costat
un ànima tendra i dolça que et vol,
jo moro amb el cor tan trencat
que mai més podrà tornar a estimar...
com una gavina que no aixeca el vol


...com em vaig poder equivocar?




El meu comentari fet a :
http://elpesdelaparaula.blogspot.com.es/2012/03/amb-la-mirada-freda.html 


.