divendres, 20 de gener de 2012

SILENCIS


Hi ha silencis que fereixen
pot ser més que les paraules,
perquè són plens d'interrogants
que fan trontollar la confiança,
però en el  fons no són dolents
només lladres de paraules,
són tan sols un temps callat
entre la sorra i l'onada.

Són un recurs apagat
que deixa l'ànima en calma,
que sedueix a l'esperit
que s'ha perdut a la platja;
es necessiten per trobar
la llum de la matinada
que ens torni a fer vibrar el cor
omplint d'amor les paraules.

Pot ser no hi ha més motiu
que un so poruc que s'amaga
per temor de ser ferit
per un cor agosarat
que ara demana paraules.
Pot ser espera per morir
que l'aigua del mar dormi en calma
llavors el mots tornaran
a trobar el seu lloc a la platja.



.

.

1 comentari:

qui sap si... ha dit...

Em dius lladre de paraules
per fer dels teus mots
un pont per arribar
a d’altres cors,
i navegar entre onades
de versos que la mar
borra en besar de nou la platja.
Em dius lladre de paraules
per obrir pètals de flors
de mil olors,
mentre sonen veus
que repeteixen ressons
d’antics càntics.
Em dius lladre de paraules
quan deixo que els silencis
parlin per nosaltres alhora
que va apagant-se
la flama dels dubtes
i neixen per sempre
les matinades compartides.
Em dius lladre de paraules
mentre pregues
que el furt sigui a flor de llavis.