dilluns, 24 d’octubre del 2011

NO PLORIS PER MI


Les teves llágrimes invaeixen els meus ulls
i el mar em porta els teus dolços petons,
sento el teu dolor en un lloc fosc  i profund
que duc  tancat amb clau dins el meu cor.

Recordo les teves mans fregant els meus cabells
i el tacte entremeliat  dels teus ulls en el meu cos,
les nits d'amor entre els llençols i la nostra pell,
l'aroma i la rialla dels teus petons, el nostres jocs .

No t'he oblidat, ni mirant el cel, ni veient el mar,
ni en els estels on penjo les teves paraules d'amor,
ni en una barana de ferro fred  on has plorat,
ni sota la pluja que mulla,humida, el teu record.

Jo tan sols et tinc a tu, en aquest lloc perdut, extraviat,
entre l'adéu dels teus ulls i el dolç aroma del mar.
                  -----------------------------------


El meu comentari fet a :http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2011/10/ahir-vaig-estar.html




NO LLORES POR MÍ

Tus lágrimas invaden mis ojos
y el mar me trae tus dulces besos,
siento tu dolor en un lugar oscuro y profundo
que tengo cerrado a llave en mi corazón.

Recuerdo tus manos rozando mis cabellos
y el tacto travieso de tus ojos en mi cuerpo,
las noches de amor entre las sábanas y nuestra piel
el aroma y la sonrisa de tus besos, nuestros juegos.

Ni mirando el cielo ni viendo el mar te he olvidado,
ni en las estrellas donde cuelgo tus palabras de amor,
ni en la barandilla de hierro donde has llorado,
ni bajo la lluvia que moja, húmeda, tu recuerdo.

Yo sólo te tengo a ti en este lugar perdido, extraviado,
entre el adiós de tus ojos y el dulce aroma del mar.
                   -------------------------


Mi comentario hecho en ::http://elpesdelaparaula.blogspot.com/2011/10/ahir-vaig-estar.html





.

1 comentari:

qui sap si... ha dit...

Torno del balcó
a espatlles de la mar
i caminat
arribo sota el finestral,
enrere el qual
volaren aquella nit
els coixins
dels nostres somnis
desvetllats.
La nit on no aprengué
a fer-te meva,
on em vaig perdre en l’encís
d’una lluna furtiva
i d’uns llavis
que m’ensenyaren
somriures de vidre.
Ingràvid sobre llençols
de pors i d’ignorància,
no vaig saber estimar-te.
Colpit per poder perdre’t,
ignorant de com arribar tant endins.
No he oblidat els errors,
i em fueteja l’esperit,
tant desencís.
Torno de tant en tant
per veure el tren
on vas partir,
fent sagnar
el vell cor adolorit,
després retorno
al vell balcó
per mirar el cel i la mar,
sentint entre remors
de la inquieta escuma,
antigues penes,
antics dolors.